Xarel·lo: la varietat que aguanta el Penedès
És la que dóna cos al cava, la que envelleix millor i la que durant dècades ningú va voler embotellar sola. Retrat de la varietat més nostra.
Si haguéssiu de triar una sola varietat per explicar el Penedès, seria aquesta. No la més aromàtica ni la més fàcil: la que aguanta.
Una vinya que suporta la calor
El Xarel·lo brota tard i madura a mitjans de setembre, just quan la calor comença a afluixar. Té la pell gruixuda i el gra petit, cosa que el fa resistent a la sequera i a l’oïdi. En una comarca que cada estiu va més justa d’aigua, això ha deixat de ser un detall tècnic per convertir-se en la raó per la qual encara podem plantar-ne.
Les nostres vinyes més velles de Xarel·lo tenen prop de cinquanta-cinc anys. Produeixen poc —potser la meitat que una de jove— però donen un most amb una concentració que no s’aconsegueix de cap altra manera.
Què aporta al coupage
En el cava, el trio clàssic reparteix la feina:
- Macabeu posa la fruita i l’amabilitat.
- Parellada posa la finor i l’aroma floral.
- Xarel·lo posa el cos, l’estructura i l’acidesa que fa que l’ampolla aguanti anys a la rima.
Sense Xarel·lo, un cava de llarga criança s’aplana. És la columna vertebral: no la part que més es nota al primer glop, sinó la que encara hi és al final.
El gir dels últims vint anys
Durant dècades el Xarel·lo era una varietat de barreja. Ningú la embotellava sola perquè es considerava massa aspra, massa amarga. Va caldre que una generació d’elaboradors s’hi entossudís per descobrir que el problema no era la varietat sinó els rendiments: amb la vinya carregada dóna un vi curt i verd; amb la vinya justa dóna un blanc ample, amb textura gairebé cerosa i un amargor noble al final que recorda l’ametlla.
Aquest és el vi que trobareu al nostre Vi Blanc Premium Ecològic, fet només amb Xarel·lo i Macabeu de vinya vella.
Com reconèixer-lo a la copa
Tres senyals força fiables:
- Color amb reflexos verdosos quan és jove, que viren a daurat de seguida.
- Nas de poma, fonoll i fruita seca. Poc floral, gens tropical.
- Boca amb una textura greixosa que omple, i un final lleugerament amarg. Aquest amargor no és un defecte: és la seva firma.
Xarel·lo vermell, el cosí rar
Existeix una mutació de pell rosada, el Xarel·lo vermell, gairebé desapareguda. Nosaltres en fem servir per elaborar el Vita Vivet Orange Wine, macerat amb les pells. Dóna un vi de color taronja pàl·lid, amb tanin lleuger i una aromàtica que no s’assembla a res més del celler.
Per tastar-lo de veritat
La manera honesta d’entendre una varietat és beure-la en tres formats seguits: com a blanc jove, com a base de cava i amb criança. Ho fem a la Visita Excel·lència, on el Xarel·lo apareix quatre vegades al llarg de vuit copes.